La mort de l’estat Democràtic i de Dret.

La Calumnia
Sandro Botticelli
Explica com Apel·les va patir
 la calumnia i les seves conseqüència,
i els efectes que
la sospita i la ignorància
causaven a les oïdes
del jutge i rei.

Aquests dies Ministres i alts càrrecs  del Govern Central, posen la càrrega de la prova sobre el difamat, i això pot semblar un fet purament de campanya electoral, però en realitat evidencia que no creuen, ni practiquen, la democràcia i que per a ells les lleis són mers instruments per exercir el seu poder.

El que ha traspuat en aquests darrers dies és la constatació que per a molts el pas a la democràcia no va ser més que un blanquejar els sepulcres, és a dir amagar sota una capa de pintura nova la realitat del que eren.










Aquesta manera de fer i de pensar, que no ha canviat en més de 30 anys en que oficialment és va apostar per tenir un estat de dret, democràtic i social, és una realitat que practiquen avui,  perquè de nou, com va passar al 1898, s’evidencia que la realitat va per un costat i la imatge que es vol vendre d’Espanya és una altra.

Aquests rampells allunyats de tot respecte per la democràcia i per l’estat de dret,  són la mostra de la incapacitat per a entendre que vol dir Estat de dret, que vol dir Estat democràtic, i el que és pitjor, que no tenen cap mena de capacitat per gestionar la realitat i per això van servir les eines amb les quals si senten còmodes, unes eines predemocràtiques.

No són signes aïllats sinó part d’un model d’estat que estan dibuixant cada dia, a cops de decret, que van tancant, no només el reconeixement d’uns drets socials i econòmics, sinó l’essència mateixa dels drets civils.

Adoneu-vos quina actuació estant portant davant les taxes judicials que tancaran portes a les persones amb menys recursos en un servei tant significatiu com és l’accés a la Justícia, que per cert és un dret constitucional, perquè és tracta del dret d’accedir a la tutela judicial efectiva (art. 24 CE)  aspecte una mica difícil de fer efectiu si no tens prou per pagar les taxes - en mig d’una crisi econòmica generalitzada - per molt que tinguis motius per demanar l’aixopluc dels tribunals.

Per tant no es tracta d’una posició política lligada a unes eleccions que els fan por perquè els posa al davant la realitat  que no volen veure; sinó una manera de pensar que demostren amb els seus actes.

Cal per tant, amb molta serenor, pensar si aquest és el model que volem o si volem poder decidir i exercir el dret democràtic d’apropar-nos a països on  la frase de Estat de Dret, Democràtic i Social sigui una realitat i no una capa de pintura per amagar un estat amb tics predemocràtics i tendència absolutista.