Diferència entre Tercer Estat i estat tercermundista

En blau els països de la UE
Noruega i Suïssa no en formen part i en el
llenguatge jurídic - polític de la UE
se'ls denomina Tercers Estats
en contraposició als Estats Membre
que són els que conformen la UE.
Autor dibuix: Haiden 120

Fa uns dies Alicia Sánchez Camacho va parlar d’un document de la Unió Europea que deia que un país que sortís de la UE seria un estat tercermundista.

Evidentment el document no deia això, però en mig de la campanya electoral poc espai havia per fer una post una mica extensa i parlar d’aquests termes que són prou diferents en el seu significat.












La Unió Europea quan parla dels estats que en formen part els denomina Estats Membres. Sona una mica masclista però és la denominació que s’ha donat i que apareix al Tractat de la UE. Però quan parla d’estats que no en formen part de la UE es refereix a ells com a Tercer Estat. (així per exemple Noruega, Suïssa, Estats Units o Xina, són un Tercer Estat en referència a la UE)

Dins la terminologia jurídica política dir estats tercermundista té una vessant com menyspreadora; per lo qual resulta políticament, humana i social incorrecte.

Avui les referències que s’utilitzen són les d’estat en vies de desenvolupament. De la mateixa manera a aquest estats que han aconseguit evolucionar cap a situacions econòmiques (no sempre acompanyades d’avenços socials significatius) se’ls denomina Països Emergents. 

Evolució del terme Tercer Estat. 
El terme a evolucionat en el seu ús, ja que històricament, en temps feudals i en els estats absolutistes, on hi havia una estratificació social molt diferenciada,  el concepte de Tercer Estat definia el poble , entenent com a tal els que no tenien privilegis i estava format, per la pagesia que solia estat sotmesa a un règim de servitud, la burgesia (que volia dir els que vivien als burg – ciutats – i que eren en teoria lliures i estava composada per artesans, comerciants i la plebs, que eren la gent més pobre, però vivia a les ciutats).

El document sobre Argèlia. 
Pel que fa al document al que Alícia Sánchez Camacho és referia és una consulta de l’any 2004 que va fer Eluned Morgant el 17 de febrer, en relació a la Constitució, (que com recordareu no es va arribar a aprovar pels Estats Membres de la UE), i on feia la següent pregunta:

¿Puede la Comisión confirmar que si un Estado miembro se dividiera, por haber alcanzado una región la independencia democráticamente, sería de aplicación el precedente sentado por Argelia?
(Evidentment Argelia no és part de la Unió Europea ni era a les hores part de la Comunitat Europea, però havia sigut fins 1962 colònia de França i havia assolit la llibertat després d'una guerra de vuit anys).

La resposta la va donar en Romano Prodi en nom de la Comissió Europea, prenent com a referència el que era el Tractat vigent a les hores (Tractat de la CE), que es va canviar posteriorment pels actuals tractats (els que es van pactar a Lisboa) i que tenen per nom Tractat de la UE i Tractat de Funcionament de la UE.

La pregunta té com a identificació (2004/C 84 E/0492) PREGUNTA ESCRITA P-0524/04  tal com trobareu a l’enllaç del diari oficial on es va publicar en el seu dia.

La Convenció de Viena sobre successio en els Tractats cas de divisió o unió d'estats. 
La resposta de Romano Prodi topava però amb el que indica la Convenció de Viena de 1978 sobre successió en els tractats, però aquesta Convenció només compromet als estats que han signat la convenció, malgrat això, és el referent internacional i la dona com a solució que tots dos estats continuïn lligats als tractats que havia signat l'estat d'origen, llevat que entre ells acordin el contrari.

Declarar la Independència no viola cap llei internacional. 
Més recent és el cas de Kosovo, on es va produir una declaració unilateral d'independència; en aquest sentit el Tribunal Internacional de Justícia el 22 de juliol de 2010 va declarar que la declaració d'independència de Kosovo no violava cap llei internacional, perquè les declaracions d'independència no estan pas prohibides.
Kosovo està reconegut per la UE  i pels Estats Unids, però no així per Espanya,