És una mica llarg, però paga la pena llegir-lo. tot i que es veu una tendència pro socialista en el que explica el Sr. Cebeiro ex editor de El Pais, que és una de les persones al que cita aquest article. Que per altre costat també cita a Jordi Pujol.
Separatists reawaken Spanish nationalism
By David Gardner in Madrid
This year’s surge of separatist sentiment in Catalonia and the Basque Country is reawakening what had appeared to be a dormant Spanish nationalism, led by rightwing forces in and around the ruling Popular party, with shrill salvos of rhetorical artillery between the two sides poisoning political debate.
More modulated voices that subscribe to neither brand of nationalism are being drowned out by this increasingly atavistic discourse, which some feel summons up the spectres of Spain’s fractious past.
Aquest any amb el ressorgir del sentiment separatista a Catalunya i al País Basc s’ha despertat allò que semblava aparentment dormit “el nacionalisme espanyol”, conduït per les forces de dreta que hi ha dins i al voltant del Partit Popular, amb salves d’artilleria retòrica per ambdós costats, que estan enverinant el debat polític
Les veus moderades que no formen part de cap dels nacionalismes es troben ofegades per l’increment del discurs atàvic, i alguns tenen la sensació que han tornat els fantasmes díscols del passat d’Espanya
Faced with a drive for independence by the home rule government of Catalonia ahead of a watershed election there on Sunday, the central government in Madrid is threatening to use the full force of the law to prevent Catalan plans for a subsequent plebiscite on the region’s future.
Reasoned proposals to reform the constitution and move Spain’s pluri-national state towards a more federal model have been caught in the crossfire – not helped by gathering evidence that the opposition Socialist party is heading for a meltdown across Spain, as well as in Catalonia.
Per a fer front a la possible independència a la que pot conduir el govern de Catalunya que sorgeixi de les eleccions de diumenge, el govern central de Madrid està amenaçant amb fer ús de tota la força de la llei per prevenir els plans catalans de cara al conseqüent plebiscit. Les propostes raonables de canviar el model plurinacional espanyol cap a un model més federal s’han trobat en mig del foc creuat - i sense cap ajuda per la evidència de l’oposició del partit socialista; està portant a una crisi tant a Espanya com a Catalunya.
Mariano Rajoy, prime minister, insists he is open to dialogue but that the right of self-determination is proscribed by a constitution that consecrates the indissoluble unity of Spain.
Mariano Rajoy, primer ministre (president del govern) , insisteix que ell està obert al diàleg, però que el dret de l'autodeterminació està prohibit per la Constitució que consagra la indissoluble unitat d’Espanya.
Catalan opinion tipped towards secession after a democratically endorsed and Socialist-led attempt to give Catalonia enhanced self-government was struck down by the constitutional court – at the behest of the PP when it was in opposition.
L’opinió catalana s’inclina cap a una secessió després que un intent socialista, democràticament aprovat, que donava més autogovern a Catalunya , fos portat davant la cort constitucional, encapçalat pel PP quan estava a l’oposició (1) .
The ruling party, which has an absolute majority in parliament yet governs almost entirely by decree, is treating the constitution with the reverence accorded to a tablet of stone, even though last year it took the lame-duck Socialist government a matter of days to amend the charter to incorporate the eurozone fiscal compact.
El partit governant (a Madrid), que té majoria absoluta al parlament i governa quasi pràcticament a cops de decret, tracta la Constitució amb la reverencia que s’ofereix a les Taules de la Llei (tablet of stone) encara que el darrer any, en un tres i no res, el govern socialista, en qüestió de dies, va esmenar-la per incorporar el capítol del pacte fiscal de l’eurozona.
“This should all be negotiable but it has become poisoned by an accumulation of grievances,” says Jesus Ceberio, former editor of El Pais, Spain’s leading centre-left newspaper.
“Tot hauria hagut de ser negociable, però s’ha enverinat la situació a causa d’una acumulació de greuges” diu Jesus Ceberio, ex-editor de El Pais, el diari líder del centre esquerra a Espanya.
Adding to those grievances is the barrage of abuse from the rightwing press in Madrid, worked up into a frenzy of Catalan-baiting. El Mundo, for instance, recently ran a blog claiming Pontius Pilate was a Catalan.
S’afegeixen a aquests greuges el bombardeig des de la premsa de dretes de Madrid, atacant fins el frenesí. El Mundo per exemple, fa poc va publicar un bloc on es deia que Ponç Pilat era català.
When Catalan socialists called for a federal way out of the constitutional crisis, José Maria Marco, a columnist in La Razón, wrote: “Maybe at some point we will find a left in this country with the guts to call itself Spanish, and even national!”
Quan els socialistes catalans han apel•lat a la via federal per donar sortida al crisi contitucinal, Jose Maria Marco, columnista de La Razón, va escriure “pot ser algun cop trobarem a l’esquerra d’aquest país dient-se a si mateixa, amb comoditat, espanyola i fins i tot nacional”.
Mr Ceberio says: “It is true there has been a discourse here of belittling and insulting the Catalan language and culture.”
El Sr. Ceberio diu: “És veritat que hi ha un discurs que menysprea i insulta la llengua i la cultura catalanes.
Says another editor: “The real independence party in Spain is not in Catalonia, it’s the PP – it is a machine to manufacture separatists. The real Spain is plural, but these [PP] people can only abide the idea of a Castilian Spain.”
Altre editor diu: “El veritable partit de la independència a Espanya no es troba a Catalunya, és el PP – és la màquina de crear separatistes. La veritable Espanya és plural, però aquesta gent (PP) només accepten la idea d’una Espanya castellana.
Mr Rajoy did not help by dismissing the vast rally of Catalan separatists that occupied Barcelona in September, without breaking a pane of glass, as a “rabble” – using a word that dates from the 15th century reconquest of Spain from the Arabs.
El Sr. Rajoy no va ajudar pas (a la situació) al menysprear la gran manifestació de separatistes catalans que van ocupar Barcelona en setembre, sense trenca ni un vidre, dient que eren “xusma”, utilitzant una paraula que prové del segle XV de la reconquesta d’Espanya front als àrabs.
But the political temperature went up several more degrees when in October José Ignacio Wert, the education minister, told parliament he intended to “Spanish-ise” Catalan pupils he suggested were being brainwashed into separatism by the Catalan language. This touched a raw nerve and triggered a raucous response.
Però la temperatura política va pujar uns quants graus quan el octubre José Ignacio Wert, el ministre d’educació, va parlar d'intentar espanyolitzar els alumnes catalans, suggerint que se’ls feia un rentat de cervell a favor del separatisme. a travçes de la llengua catalana. Va tocar la fibra sensible i va provocar una airada resposta.
Catalonia, which withstood the Franco dictatorship’s attempts to expunge its language, operates a bilingual education policy, which education ministry studies show produces children at least as good if not more proficient in Spanish than their peers in the rest of Spain. Some commentators noted gleefully that whereas Catalan leaders are invariably multilingual, Spanish prime ministers tend to be linguistically challenged.
Catalunya, que va resistir els intents de la dictadura de Franco d’esborrar la seva llengua, té una política educativa bilingüe, que demostra que els infants surten al menys igual de ben preparats, sinó més, que els seus parells de la resta d’Espanya. Alguns comentaristes han fet notar que de mentre que els líders catalans són invariablement multilingües, els primers ministres espanyols mostres les seves limitacions lingüístiques.
Mr Wert’s intervention in a policy area under Catalan government jurisdiction did not just anger Catalan nationalists. “This is an incendiary attempt to homogenise our education system,” said one anti-separatist business figure. “This man has just created 100,000 more separatists,” fumed a Spanish diplomat. Observers on the sidelines of the dispute expect worse to come.
La intervenció del Sr. Wert dins un àrea que pertany a la jurisdicció del govern de Catalunya, no només ha aixecat les ires dels nacionalistes catalans. “ Ha estat un intent incendiari per homogeneïtzar el sistema educatiu” diu una destacada figura del món dels negocis que no és separatista. “Aquest home ha creat com a mínim 100.000 separatistes més.” Diu un diplomàtic espanyol. Els observadors diuen que el pitjor de la disputa encara està per arribar.
“We haven’t yet really seen Spanish nationalism go into action, but it exists and it’s pretty belligerent, and what gets them most excited is [internal] territorial conflicts; it’s in their genetic code,” says Mr Ceberio, recalling the adage of one of Franco’s generals in the 1936-39 civil war, that he preferred “a red [roja] Spain to a broken [rota] Spain”.
“No hem vist en realitat al nacionalisme espanyol entrar en acció, però existeix i es força bel•ligerant, i reacciona més intensament davant els conflictes territorials (interns); això està dins el seu codi genètic”, diu el Sr. Ceberio, recordant la màxima d’un dels generals de Franco durant la guerra civil de 1936-1939 que deia que preferien una “España roja que una España rota”.
Many Spanish conservatives contend that it is Catalan nationalists, with their narrative of collective victimhood at the hands of over-bearing Madrid, who have sown divisions among Spaniards.
Per a molts conservadors espanyols són els nacionalistes catalans, qui amb el seu discurs de victimisme col•lectiu entorn al tracte que els dona Madrid, han sembrat la divisió entre els espanyols.
But Jordi Pujol, the veteran nationalist politician of the transition from dictatorship to democracy who headed the restored Catalan government for 23 years, says Spanish nationalism “was always there, but it has become much more radical recently, due to sensitivity about the economic crisis and the damage to Spain’s self-image – as well as the backlash against the Catalan [secession] movement”.
Però en Jordi Pujol, el veterà polític nacionalista de la transició des de la dictadura a la democràcia, qui va liderar el restaurat govern de Catalunya durant 23 anys, diu del nacionalisme espanyol “sempre ha existit, però s’ha tornat més radical recentment, més susceptible a causa de la crisi econòmica i a una pitjor imatge d’Espanya - així com a resposta enfront al moviment (secessionista) català.
Another leading figure from that period who wished to remain anonymous says: “We could see a real hardening of Spanish nationalism, but I think this is more in the media and the political class than among ordinary people.”
Altre figura líder d’aquest període, que s’estima mantenir-se dins l’anonimat diu: “ nosaltres podem notar un veritable enduriment del nacionalisme espanyol, però crec que es troba més als mitjans de comunicació i en la classe política que no pas en la gent del carrer”.
A former minister in the last Socialist government concurs, but recalls that when José Luis Rodríguez Zapatero, the former prime minister, suggested the idea of nation was “arguable and argued over” he had to retreat under heavy nationalist fire.
Un ex ministre del darrer govern socialista, recorda que quan José Luis Rodríguez Zapatero, ex primer ministre, va suggerir que la idea de nació era discutible i es podia discutir, ho va haver de retirar sota un fort atac nacionalista.
“Once this gets going, Spanish nationalism, which works with the gut more than the head, will be a force to be reckoned with,” says a leading Spanish political scientist in Madrid. “What we must avoid at all costs is being pushed into the corner where we appear to be the Serbs.”
“Quan el nacionalisme espanyol es posa en marxa, com treballa més amb l’estomac que amb el cap, ens podem veure arraconats, diu un líder de la investigació científica a Madrid. “Em d’evitar, com sigui, ser arraconats i acabar semblant que som com els serbis*”
*Es de suposar que fa al•lusió al cas de Sèrbia i la declaració d’independència unilateral de Kosovo.
(1) Es deu referir a l'Estatut però és evident que no va ser només un producte socialista com és diu a l'article.
traduccio al català: Dolores García
http://www.ft.com/intl/cms/s/0/b3e6cd00-2f52-11e2-b88b-00144feabdc0.html#axzz2CsvVEURq
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada