Calumnia que alguna cosa queda!

Aquest enllaç és d’un titular de La Vanguardia envers a unes declaracions del Sr. Navarro  (PSC –PSOE)

http://www.lavanguardia.com/politica/elecciones-catalanas/20121117/54355326361/elecciones-catalanas-navarro-apoyo-personal-politico-mas-inocencia.html

El Sr. Navarro, candidat del PSC – PSOE, oblida que en democràcia les regles del jocs són, que qui acusa ha de demostrar l’acusació. Això que ara ens pot semblar natural, té en realitat una base històrica molt negra i dilatada.



En els règims absolutistes i posteriorment en els totalitaris, a la gent se la podia detenir i jutjar, sense cap garantia ni seguretat jurídica. La presumpció d’innocència va néixer per evitar els abusos del poder, de manera que per poder detenir i jutjar calien proves, ni tants sols indicis, sinó proves.

Molt diferent és el joc de les calumnies, un art també de dilatada existència, on com diu el refrany “ calumnia que algo queda” perquè per molt que després es demostri que era mentida, mai té tanta difusió com la mateixa calumnia.
Per exemple el preu de l’hotel d’Artur Mas al viatge a Rúsia, què pot ser  heu vist el desmentit amb els mateix desplegament informatiu que la calumnia?

Hi ha una òpera de Rossini, El barber de Sevilla, que té una ària dedicada al retorçat art de calumniar, paga la pena escoltar-la i de camí llegir la traducció que apareix al peu d’aquest vídeo.