El Català com a eina d'integració

Foto: Ministerio de Educación, Cultura
y Deporte. 

El ministre Wert -  tot i que és injust fer-lo culpable  només a ell,  perquè la proposta de llei  ha hagut de passar pel Consell de Ministres i per tant tot el govern l’ha de conèixer, abans que ell l’hagi fet pública -  és la punta de llança amb la que sembla que s’està cercant fer realitat aquella frase que va dir Aznar en campanya electoral, que abans que es trenques Espanya es trencaria la societat catalana, perquè sembla que sigui exactament això el que estiguin cercant, fent pivotar el tema sobre un aspecte que és sensible com és la llengua.










Els que vivim a Catalunya sabem que la nostra societat és diversa – no només castellà parlant o català  parlant com ho era en temps pre constitucionals – i que pel carrer sentim desenes de llengües diferents .   I que els plantejaments de lleis que semblen sorgides de la nit dels temps, no responen a la realitat de la societat actual.

Avui a Catalunya és parlen desenes de llengües i cap d’elles córrer el perill que es deixi de parlar, ni de conèixer, per l’existència de la immersió lingüística, ben al contrari. No fa masses dies era reconegut en mitjans de comunicació internacionals que els nivells de coneixement de castellà per part dels estudiants a Catalunya és igual o superior a la dels estudiants de fora de Catalunya. Per tant no hi ha una realitat objectiva que justifiqui aquests canvis.

Es reconegut també que la immersió lingüística permet evitar el fraccionament de la societat, perquè hi ha un eix comú integrador, que ens permet conèixer no només la parla, sinó l’essència de com va evolucionar la cultura i les estructures socials a Catalunya, la terra on bé s’ha nascut, o bé s’ha hagut d’escollir per a viure perquè no es tenia alternativa en el lloc d’origen.

Intentar destruir la convivència és intentar destruir aquesta estructura social i econòmica que ha permés que tots els que vivim a Catalunya poguessin tenir oportunitats laborals, professionals, socials i culturals, que no es donaven a d'altres indrets.

Ningú obliga a qui ha nascut o ha vingut a Catalunya  que oblidi les seves arrels,  ni la seva llengua d’origen. Hi ha mil proves, centres culturals i actes que evidencien aquesta diversitat i integració dins la vida quotidiana; però si es demana que és conegui la llengua, la cultura i la història de Catalunya, que no és altre cosa que el resultat de la societat de cada moment, composta per la capacitat d’integrar coneixements i cultures, perquè si alguna cosa té Catalunya és haver sigut i ser un punt de trobada i de convivència cultural diversa al llarg de la seva història.

Trencar la convivència que existeix entre persones de diversos orígens, llengües i cultures, com és dona a Catalunya, on el diàleg ha estat sempre una gran eina integradora, és a la fi la manera de trencar-nos a tot i esberlar les nostres pròpies possibilitats de desenvolupament personal, social, econòmic i cultural.

Per tant cal anar en compte, entendre que es belluga per sota d’aquestes preteses “boutardes” del ministre Wert, no caure en el parany de creure que és un franctirador que va per lliure. I cal tenir  ben clar que la fita no és crear bona convivència a Catalunya sinó trencar la que existeix.

La prova més simple és pretendre fer una prova en “llengua materna” pensada en termes de castellà – català, quan avui les llengües maternes que hi ha a Catalunya són molt diverses.

Aquesta proposta de llei s’ha escrit des de la perspectiva pre constitucional, encarcarada i allunyada de la realitat del moment que s’està vivint, i des del desconeixement de com és de diversa i rica la cultura i societat que entre tots construïm cada dia a Catalunya, i amb un rerefons que fa venir esgarrifances.