Dinar – Conferència Col•loqui amb Ramon Tremosa al Vendrell

Aquest migdia ha tingut lloc aquesta trobada amb Ramon Tremosa, diputat de CiU al Parlament Europeu, on els assistents, que depassaven el centenar, han pogut conèixer de primera ma com funciona realment Europa i departir amb l’eurodiputat qui ha ofert una veritable classe magistral envers a la realitat europea, el funcionament  del Parlament i ha tombat algunes idees que de forma interessada es fan arribar sobre què vol Europa i què imposa Europa.





Així ha restat aclarit que la famosa “Troika”, no ha imposat al Regne d’Espanya altre cosa que sigui capaç de fer un pressupost equilibrat, sense dir en què havia de centrar els seus esforços l’Estat Espanyol per aconseguir-ho, en altres paraules no ha dit que l’ajut sigui per la via de reduir salaris; però si que demanava que la despesa estigués equilibrada amb els ingressos.

En un breu resum dels temes que més han centrat l’atenció de la conferència col•loqui, cal destacar el fet que el projecte de la xarxa de corredors previst per Europa va se aprovat per Parlament Europeu el passat novembre i que per tant el Corredor del Mediterrani és ja una realitat més propera, a la vegada que Europa ha deixat definitivament fora la proposta espanyola d’obrir un corredor pels Pirineus per crear el dit Corredor Central des de Saragossa. Europa no ha considerat que fos un projecte adient, ja que entre altres coses feia necessari un recorregut que obligava els trens a pujar a una cota 1000, fer un túnel soterrat sota els Pirineus per unir Espanya amb França i després baixar de la cota 1000 per enllaça amb les línies franceses. El consum d’energia i risc que suposa pels trens haver de dur a terme un esforç com el descrit, junt al fet que no hi ha cap port prop del traçat que es proposava no podia ser més que rebutjat; econòmicament no era assumible quan Europa podia disposar d’una línia paral•lela a la costa, plana i amb una unió natural amb França.  Europa per tant va optar per el camí més rentable, menys arriscat, més rendible i més eficaç i eficient, per sobre d’altres consideracions. I cal recordar que Ramon Tremosa ha defensat des del primer dia que el Corredor Mediterrani era l'adient per a tota Europa, no només per a Catalunya.

La ja anunciada cessió de sobirania dels estats de la eurozona per la supervisió del sistema bancari per part del Banc Central Europeu, suposarà un increment de la seguretat en el sistema des del moment que el BCE, que té la seva seu a Frankfurt, es faci càrrec del control. En aquest punt s’ha plantejat si tornaria a ser possible tenir caixes d’estalvi lligades als territoris com anys enrere. La realitat europea en aquest sentit és favorable a aquesta mena d’institucions que sempre han sigut les que facilitaven el crèdit de manera més directa a les pymes i que a Europa ha servit per esmorteir l’impacte de la crisi dels bancs de manera notable, en contra del que ha passat a Espanya. Per tant és probable que el model que continua sent vigent i que ha demostrar ser útil per al sosteniment del teixit industrial i comercial a Europa es pugi tornar a desenvolupar als nostres territoris un cop sigui assumit el control del sistema bancari per part del Banc Central Europeu.

Sobre els problemes que suposa pels exportadors el tenir un euro fort, Ramon Tremosa ha explicat primer de tot quines són les raons per les quals a Europa es prefereix una moneda forta i estable que no pugi produir ni de lluny l’ombra d’una situació com la que van patir alguns dels països, especialment Alemanya, en el període d’entreguerres amb un nivell d’inflació que va suposar l’enfonsament de l’economia real. Ha explicat també que les empreses europees cerquen adquisicions en altres territoris i països mitjançant aquesta fortalesa de l’euro com una alternativa que compensi les dificultats d'exportacio.

Sobre els impostos ha aclarit que aquest són una decissió de cada Estat i per tant no és que la Troika obligui a pujar o no l'IVA.

També ha explicat que en el món actual, la diferència de pressió dels impostos que tenen els territoris no significa que aquell que cobri menys impostos hagi de tenir més empreses que vulguin radicar-se en ell. Ha explicat de fet la situació a Estats Units on a Florida els impostos són més baixos però que el millor funcionament dels tribunals a d'altres Estats, on els impostos són més alts, fa que les empreses prefereixin aquests Estats i que precisament per això la concentració de grans firmes d'advocats dedicades al dret d'empreses es concentrin en aquests mateixos Estats.

Sobre l’aparent contradicció d’una Europa que ha dotat de finançament el procés per la integració de Kosovo  - així ho va comunicar la Comissió Europea fa uns mesos - quan per altre costat Espanya no ho ha reconegut i en principi sembla impossible que pugi integrar-se a la UE si hi ha veto d’Espanya. Tremosa ha explicat que la UE cerca la integració de tots els països que venen de l’antic bloc de l’Est per integrar-los dins l’Unió, doncs el model trobat mitjançant la unió econòmica és la via que des de la fundació de la primera Comunitat Europea s'ha considerat la més eficaç per evitar una nova guerra en el territori d’Europa, i que de fet la postura d’Espanya no té cap suport a Europa, ja que els països que restaven per reconèixer Kosovo, tret d’Espanya, ja tenen agenda per dur a terme el seu reconeixement. Espanya restarà per tant com a únic estat de la UE que no reconegui Kosovo.

En relació a la Patent Única Europea, Espanya també ha quedat fora de l’acord que permet fer un sol procés burocràtic per obtenir-la a tots els països de la UE, ja que es va oposar per raons de llengua. Les llengües oficial de treball de la UE són el francès, l’alemany i l’anglès i pel fet que les patents s’haguessin de gestionar en un d’aquest tres idiomes va fer que Espanya no signés l’acord i per tant va decidir no facilitar als inventors espanyols un sistema més senzill per assolir la protecció de les patents a tota la UE.

Entre la informació que circula per Europa està també un perfil mitjà del polític espanyol, on una majoria no saben idiomes, no han viscut mai fora d’Espanya, no tenen carrera universitària i, dels que en tenen, no han treballat mai al sector privat.

Ha destacat també el fet que molts mitjans de comunicació continuen deixant en posició secundària les notícies que es produeixen per la tasca dels diversos òrgans de la Unió Europea, malgrat que aquesta tasca té impacte en la nostra vida quotidiana, legal, jurídica, econòmica i social; s’oblida que avui cada Reglament que s’aprova a la UE és norma aplicable directament  i que a més no pot ser contravingut per norma nacional.

Pel que fa al procés català, ha recordat una dada: pel proper 11 de setembre hi ha més d’un miler de representants de mitjans de comunicació d’arreu que han demanat acreditació per ser presents i donar testimoni de la manifestació d’aquell dia; i que majoritàriament el que expressen arreu és l’admiració per com s’està duent a terme, el civisme,  la seriositat i l’escrupolós pacifisme i comportament democràtic que demostra la societat catalana que es mou en favor de poder votar per escollir el seu futur.