Em permetreu que comenci el resum pel final, és a dir per la frase de Muriel Casal amb que Assumpció Castellví responsable de la Sectorial d’Igualtat a Tarragona:
“La història és massa important per deixar-la en mans d’un sol gènere”
 |
| Assumpció Castellvi resposable de la Sectorial d'Igualtat de CDC a Tarragona. |
I certament, si una cosa ha quedat constatada en el magnífic seminari que ha tingut lloc a la Autoritat Portuària del Port de Tarragona, ha sigut que aquest camí per a construir la igualtat l’estan duent a terme homes i dones convençut que la dignitat humana és un aspecte comú a tots dos gèneres.
 |
| Daniel Revenga (INDICADOR) |
L’acte ha estat moderat per Daniel Revenga, director de la publicació “Indicador” primer diari econòmic de les comarques de Tarragona, qui ha sabut donar ritme i ajudat a fer del seminari un acte que no ha decaigut en cap moment.
 |
| Sílvia Requena Presidenta de la Sectorial d'Igualtat de CDC, Advocada i Empresària. |
La primera ponent ha estat Sílvia Requena, com a política, empresària i presidenta de la Sectorial d’Igualtat de CDC, ha centrat la seva intervenció en la importància del lideratge, como element que serveix per a influir o persuadir als altres per a poder fer realitat els canvis, en aquest cas en el terreny de la construcció de la igualtat, perquè totes les coses es poden canviar, però la part més important de la hipòtesi és convèncer, perquè són precisament les persones motivades les que fan els miracles que impliquen segons quins canvis.
Liderar de fet – segons ha explicat Sílvia Requena – és en si mateix fer política. Pel que fa al desenvolupament que del lideratge fa l’home o la dona les diferències són més una qüestió d’estil. En la dona hi ha més de persuasió i en l’home més d’influència i modificació, en el primer cas jugaria la motivació i la capacitat de convèncer i en el segon, l’acció que d’aquesta motivació i convenciment es deriva, perquè tant la comunicació con l’acció, la suma de tots dos, són el secret del lideratge, i s’està en el millor dels moments per no fer una separació des de la perspectiva de gènere.
Altre aspecte que ha destacat Sílvia Requena és la separació entre autoritat i poder, entenent que l’autoritat és més horitzontal i el poder més vertical i que els temps estan cridant que es vol més igualtat i més justícia, i que la igualtat és un valor fonamental i sense ideologia, de la mateixa manera que a la veritat no se li pot adjudicar una ideologia de dretes ni d’esquerres.
 |
| Ángeles Tejada (FIDEM) |
La següent ponent ha estat Ángeles Tejada de “FIDEM”
En un repàs de l’evolució que la formació ha tingut en relació a les dones i la seva incorporació a càrrecs directius es constata que l’any 2011 el 90,5 % de les dones en càrrecs directius tenien estudis universitaris, una formació que no tenen tots els homes del mateix nivell de responsabilitat dins les empreses. Aquesta evolució implica també que hi ha cada cop més dones en carreres considerades masculines com estudis d’enginyeria, arquitectura, etc.
Ángeles Tejada ha destacat que l’indicador de la mitjana de càrrecs directius ocupats per dones a Europa és del 25 % i a Espanya del 21 % - però cal dir que a Espanya hi ha hagut un descens ja que l’any anterior era del 24% - malgrat tot s’està dins la línia de la mitjana europea. Pel que fa a dones en Consells d’Administració, la proporció és del 10% i pel que fa a dones en empreses de l’IBEX és del 13 %. A Europa només els països nòrdics destaquen pel nombre de dones en Consells d’Administració.
Curiosament les estadístiques estan evidenciant que en canvi a Xina les dones en càrrecs directius representen el 51% i per contra al Japó només del 7%. Estats Units està dins la mateixa línia que a Espanya, ja que és del 20%.
Ángeles Tejada ha destacat que les dones no sabem negociar el nostre salari, i que continuem pensant que el nostre salari és en realitat un complement que contribueix al sosteniment familiar, en lloc de veure-ho com una aportació equiparable a la que fa l’home; de fet – ha puntualitzat Ángeles Tejada – aquesta visió o si es vol dir psicologia femenina, es plasma quan hi ha una reunió de dones on mai no deixant d’estar presents en les seves converses els seus fills. La dona compte com a aspectes més desenvolupats que l’home – en termes generals – l’empatia (la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i per tant entendre que li passa), la capacitat d’escoltar o la tolerància. Juga en contra de la dona que encara avui el concepte de conciliació laboral i familiar perquè recau en ella majoritàriament, i cal impulsar un canvi també en aquest sentit.
 |
| Carlos Severino (EUROPORTS) |
Per la seva part Carlos Severino, d’Euroports, ha resumit d’una manera molt concisa i eficient la via per a construir, en aquest cas la igualtat; consistent en el compromís, l’acció i la comunicació. Un compromís que exigeix no mirar cap a altra banda quan quelcom injust no ens afecta directament; i ha posat un exemple extret de les notícies publicades els darrers dies, així per exemple a les línies aèries de Qatar o dels Emirats han decidit acomiadar les dones que quedin embarassades, el compromís s’ha de prendre en quina actitud, quina decisió podem prendre a l’hora de contractar uns serveis aeris per a viatjar i valorar aspectes que de fet directament no ens estan afectant, però que si que afecten a un valor com és la igualtat; el que es decidís fer seria de fet l’acció que duríem a terme.
Pel que fa a l’acció, ha destacat Carlos Severino, concretant en la seva faceta al capdavant de les seves funcions a Europort, el fet que al pla de successió, que tota gran empresa ha de tenir, inclou que la designada sigui una directora de 28 anys.
Carlos Severino no ha volgut deixar de posar sobre la taula una situació que resulta preocupant i és el fet que hi ha una regressió en relació a quin és el paper de la dona en la societat, perquè el 25% dels joves creuen que les dones han de estar a la llar, una involució que deixa en evidència que la lluita per la igualtat no està, ni de lluny, guanyada. Per això és tant important que actuem en favor de la igualtat.
Quant a la radiografia que ha fet de quina és la situació de la dona en el sector industrial, aquesta mostra que la dona, dins d’un món que tradicionalment ha estat masculí, perquè els ports eren un dels llocs on s’havia de fer majors esforços físics, però avui la dinàmica ha canviat i en les noves generacions que s’incorporen el nombre de dones està al voltat del 50 % com és el cas del segment de plantilla que arriba fins els 35 anys.
Altres elements que han contribuït amb molt de pes com a impediments pel desenvolupament de la dona en l’empresa és la por i la culpa; por a no poder fer el que s’espera; culpa per deixar els rols que li eren adjudicats tradicionalment per la societat.
 |
| Mercè Martorell Delegada del districte 2202 per els Rotary Club. Advocada |
Per la seva part Mercè Martorell, advocada, delegada del governador del districte 2202 per els Rotary Club de la província de Tarragona, ha destacat fins quin punt el món de la cultura ha estat un espai obert a la dona; especialment escriptores, perquè escriure, com exercici dut a terme en soledat era més fàcil de desenvolupar que d’altres activitats artístiques, si bé es van afegir dones músiques, sovint esposes que restaven en un segon termini darrere els seus marits, més tard grans cantant d’òpera. I aquesta tendència es va plasmar també en la política on certs ministeris, sobre tot el de cultura han estat destinat amb freqüència a les dones i és important perquè les àrees on les dones són actores polítiques són de gran importància. Avui és quelcom normalitzat veure dones en posició de directores de museu o de grans entitats culturals reconegudes internacionalment.
També Mercè Martorell ha destacat la funció de la comunicació que des de les places de direcció es pot i s'ha de dur a terme, així com algunes de les característiques que afavoreixen a les dones en la realització d’aquesta funció, com les ja anteriorment destacades per altres ponents: una ment oberta, empatia, capacitat de diàleg, etc. Cultura, comunicació i divulgació van de la ma.
La dona ha assolit un lloc en aquest sector de l’activitat social i econòmica que és la cultura i ho ha aconseguit malgrat que sovint ha de fer renuncia a la seva activitat professional per raons de la conciliació familiar, de mentre que l’home no se l’exigeix, ni s’exigeix a si mateix, renunciar a res; i malgrat això, en la cultura, el paper de la dona ha estat cabdal.
 |
| Sílvia Cüesta Directora d'Organització i Recursos Humans del Port de Tarragona. |
La següent ponent ha estat Sílvia Cuesta, qui està al capdavant de la direcció d’Organització i Recursos Humans del Port de Tarragona. Sílvia Cuesta ha fet un resum de l’evolució que en la integració de la dona en aquesta entitat s’ha dut a terme des de l’any 2008, sent el primer port, junt al de Barcelona que va tenir un Pla per a la Igualtat.
La plantilla del Port de Tarragona està composta per 250 persones de les quals el 19,59% són dones, la majoria en tasques administratives però també representades en els òrgans de direcció de l’empresa. Així el Consell d’Administració compta amb 2 dones (11,77%) el Comitè Executiu 3 dones (21,4 %) i el Comitè Directiu 5 dones (26,32%).
Pot semblar poc però si es fa una comparació amb el sector sanitari on les dones que hi treballen són el 80% del total de les plantilles, la representativitat de les mateixes en nivells directius és només del 20%, es pot copsar que la dona té més representativitat en un entorn laboral considerat tradicionalment maculí, que no pas en un entorn laboral on la dona ocupa un gran percentatge dels llocs de feina.
Una llum d’alarma que ha evidenciat Sílvia Cuesta és el fet que en l’any 2007 un 40 % de les dones que ocupaven càrrecs directius van abandonar-los per raons de conciliació familiar.
Encara avui, ha volgut també evidenciar Sílvia Cuesta, només 3 de les 28 rectors d’universitat són dones.
La pregunta clau és evident: què pot ser el talent té sexe?
 |
| Virgili Sáez (OCA Corporate Service) |
La intervenció de Virgili Sáez. Director General d’”OCA Corporate Service” s'ha centrat en el tema legislatiu, en especial els relatius a la manera en què es cerca afavorir a col•lectius que precisen accions per aconseguir la seva integració; aquest compromís troba un impuls notable a partir de les directives europees del 2002 i 2004.
Malgrat això, es continua evidenciant una gran desigualtat, tant en temes de violència com en temes de discriminació salarial, o del percentatge de dones que ocupen alts càrrecs directius o en els consell d’administració de les empreses.
Precisament per preparar la seva intervenció Virgili Sáez va voler fer una ràtio per avaluar la situació de la dona en diverses empreses que ha dirigit. La qual cosa ha evidenciat que hi ha una gran diferència segons el sector empresarial del qual es tracti. En l’anterior empresa que dirigia hi havia un 75% de dones, el camp en el qual desenvolupaven la seva activitat era el dels recursos humans, i gran part del personal eren administratiu, psicòlegs, etc. I en aquestes especialitats les dones eren majoria. En l’actual, una enginyeria la majoria d’empleats són homes, malgrat lo qual 17 enginyers són dones. Això demostra que de fet l’empresa és un reflex de la societat. Ha recordat, que a l'igual que el Sr. Carlos Severino, quan va estudiar enginyeria hi havia només una dona a la seva classe estudiant la mateixa carrera.
Virgili Sáez ha destacat d’un costat la importància de l’educació com a camí per acabar amb l’exclusió social, i d’altre, l’existència d’una regressió (també observada per altres ponents) respecte al creixement de l’idea que el lloc de la dona és la llar.
Tornant a la legislació, s’ha plantejat si les actuals polítiques de quota i les denominades discriminacions positives eren el millor camí per ajudar a la integració de la dona, o si eren lleis justes en aplicar-se aspectes com ara la inversió de la càrrega de la prova en el cas de l’assetjament sexual.
La seva intervenció ha estat resposta per Sílvia Requena, qui ha afirmar que els temes de violència no són d’igualtat , que en el camp de la discriminació les dones sempre tenen les de perdre, i que no es pot renegar de les vies que tenim per lluitar contra aquesta discriminació, sense incorporar d’altres que pugin ser millors.
 |
| Àngels Brull Directrora del Centre d'Estudis d'Orientació Professional. |
Per aquesta raó Àngels Brull considera tant essencial que la construcció d’oportunitats s’iniciï des dels primers anys dels infants, i que el compromís sigui de tots, cadascú en l’espai que ens pertoca, i que a més d’adquirir coneixements tècnics cal tenir presents les habilitats, les aptituds i les actituds. Que no es pot deixar de costat que en el desenvolupament d’aquestes oportunitats tenen molta importància aspectes com el compromís personal, el rigor, l’esforç, que de fet són imprescindibles, i que això cal aprendre-ho des d'un bon principi.
Ha citat en aquest punt de la seva intervenció a Victor Küppers, qui ha fet del concepte actitud una eina per gaudir de la vida i el treball, per a despertar l’entusiasme, lligant aquesta visió de l’esforç, del compromís, és a dir de l’actitud com a possible via per aconseguir que a la propera generació hagi més igualtat.
 |
| Albert Ferrari (SEDAL, S.L.) |
Arrel les dades ofertes per Ángeles Tejada, Albert Ferrari, com a Director Industrial de Sedal S.L., i especialment per la seva integració en Enginyers Xina, amb força freqüència viatja a aquest país i pot constatar el gran nombre de dones que es troben al capdavant d’empreses xineses, amb poder de decisió. És precisament aquesta experiència de constant contacte amb empreses d’altres cultures, en un entorn on les empreses industrials han de competir per a sobreviure, que ha insisit el el fet que calen esforços molt intensos per poder situar-se internacionalment, i les dones es mostren més obertes per assimilar aquesta interculturalitat que cal per poder integrar-se en els diversos mercats on cal desenvolupar l’activitat. Això pot ajudar a conjuminar que les dones pugin avançar en el sector industrial, on la seva presència a nivells directius o de decisió pot encara desenvolupar-se amb escreix per poder dir que s’ha assolit la igualtat.
 |
| Rosa Balbas Directora de "Sumoin" i Consellera de "Serviempresa" |
Altre idea plantejada per Rosa Balbas té a veure amb les polítiques – sovint erràtiques i poc efectives – dels governs per tal d'afavorir la natalitat, imprescindible per a mantenir un índex demogràfic equilibrat; quan es deixa de costat que aquesta seguretat social duplicada que ha de assumir l’empresa podria, ser bonificada, al menys en part, per aquestes polítiques, facilitant la contractació de les dones a la vegada que fent de la natalitat un esforç social economòmicament compartit. que a més ajudaria a què els empresaris fossin menys reticents a l'hora de contractar dones, especialment les que es troben dins el segment d'edat on la maternitat es produeix de manera majoritària.
Per a Rosa Balbas calenl realment unes polítiques que siguin capaces de tenir present la davallada demogràfica a Europa, la promoció de la natalitat, fer compatible maternitat i treball, redistribuir el rols pels quals es considera normal que la mare deixi la feina per atendre els seus fills i que el pare continuï treballant, com si el paper de la dona a la feina fos més prescindible que el d'un home; quan el que caldria és una col•laboració i una corresponsabilitatzació tant en la maternitat/paternitat com en les càrregues de feina a la llar.
 |
| Esperanza Pico (POSEM) |
La següent ponent, Esperanza Picó de POSEM (Posicionament Empressarial), qui desenvolupa la seva activitat a l’àrea de la responsabilitat social corporativa i coneix a fons el món de la integració laboral de les dones amb discapacitat. Esperanza Picó va dibuixar amb claredat l’actitud social i familiar en que les dones amb discapacitat és desenvolupen. Una societat i un entorn familiar on un sexisme benevolent, protector, fins a deixar la dona amb la sensació d'ésser inferior. L’existència d’una sobreprotecció, i d’un paternalisme tant de la família com de les institucions de les quals poden dependre, que minva la seva autoestima. .
Una de les dades més terribles que va posar a l’abast de l’auditori Esperanza Picó, va ser el fet que el 80% de les dones amb discapacitat pateixen de violència física, sexual i psicològica en els entorns que se suposa les protegeixen. I com el temor a evidència aquesta cruel realitat fa que s’amagui.
Altre aspecte dur que presenta el col•lectiu de dones amb discapacitat, és el fet que un 14% d’elles són analfabetes i que només un 1,5% tenen titulació acadèmica.
Aquestes dones, va afirmar Esperanza Picó, en ser tant sobreprotegides i viure en els entorns descrits, perden la valoració que poden tenir de sí mateixes, sense que puguin sentir que són valuoses, perquè de fet la societat les està negant la seva categoria de persona.
En l’actualitat només el 17% de dones discapacitades tenen un lloc de feina i un 7 % està a l’atur, la resta, són persones que viuen aïllades de la possibilitat d’integrar-se. Si no es canvia la societat, i si no és dóna una formació que permeti que arribin a tenir la percepció de la seva vàlua, la situació continuara sent la mateixa.
Esperanza Pico ha citat a Martin Luther King, per deixar un missatge clar de quin paper podem tenir tots en millorar i canviar aquesta situació:
“Al final no recordarem les paraules dels nostres enemics, sinó el silenci de nostres amics”.
 |
| Juli Barceló (TMB) |
Entre les fites de TMB es troba el pla d’igualtat, tant en l’accés als llocs de feina, en la distribució del temps, la igualtat de retribució i la utilització d’un llenguatge no sexista. Pel que fa a la integració de persones amb discapacitat, Juli Barceló va destacar que la directora de responsabilitat social corporativa és cega, a més d’altres 191 persones que sent discapacitades també formen part de la plantilla.
A TMB existeix una realitat diversa en orígens que fan d’ella una mostra diversa de persones de tots els continents.
Segons ha explicat Juli Barceló, Transports és un exemple que la bona voluntat no és suficient, perquè sent idèntiques les polítiques, la realitat de la igualtat en les plantilles és diferent.
Al Metro el 50,5% de la plantilla són dones, als autobusos només el 5,5%. Fent la comparació amb les dades del 2006, a les hores al Metro la plantilla de dones era del 30,6% i als autobusos del 5,2%, es pot veure per tant que una mateixa política ofereix dos resultats diferents. Però cal entendre que la tecnologia en el servei de metro ha permès una major incorporació de la dona (i com va puntualitzar en resposta d’una pregunta del públic assistent) que a més es forma de manera polivalent, la qual cosa facilitat encara més que en el futur hi pugui haver encarar més dones. Als autobusos, tot i que en aquest moment hi ha 50 conductores, el problema esdevé del fet que els cal una formació (el nombre de permisos de conduir) i una experiència prèvia (en general conduint camions) que dificulta que la igualtat es faci més palesa.
L’acte va està magníficament organitzat materialment per Pilar Sevill, a qui tots els ponents van agrair la seva feina de manera reiterada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada